divendres, 18 de setembre del 2015

Barbarismes econòmics

Sovint escolto termes econòmics que, com a futur economista, em fan mal a les orelles. Les transcripcions literals que es fan dels termes econòmics del castellà al català a vegades són molt malsonants. A continuació, citaré els casos més paradigmàtics d'aquests barbarismes, que són emprats tant pels ciutadans com per acadèmics no acostumats a expressar-se en la llengua de Pompeu Fabra. 

Plaç: Aquest és potser un dels termes més emprats en economia per mesurar els efectes de les polítiques, tan a curt, mitjà com llarg. Però la veritat és que segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), plaç no existeix en català (una mala traducció del plazo castellà). El terme correcte és termini. Per tant, direm curt termini, mitjà termini i llarg termini.

La deuta: Aquest potser no s'empra tant com l'anterior, però també és un dels barbarismes comuns en matèria econòmica. Santiago Niño Becerra sempre ho diu, i de tant en tant li he sentit dir a Xavier Sala Martín. Fruït també d'una traducció literal del castellà (la deuda), allò que hom deu a un altre en català és masculí: el deute. 

Liquidesa: Aquest l'he escoltat moltes vegades en l'àmbit acadèmic. La meva professora d'Anàlisi d'Estats Comptables el posava a totes les diapositives. També és el resultat d'una traducció i modificació del mot castellà liquidez. Però en català la qualitat de líquid és liquiditat. 

Financiació: L'acció de finançar també és a vegades mal emprada. En castellà és del gènere femení (la financiación) i en català el terme correcte és masculí: el finançament. 

Rentable: Aquest potser és dels més estesos. Jo fins i tot l'he arribat a dir en alguna ocasió i de ben segur que molta gent pensa que és correcte, però la veritat és que en català, del que dóna un bon rendiment econòmic, productiu, funcional, etc., en diem rendible. I per extensió direm rendibilitat, i no rentabilitat. 

Acreedors: Gonzalo Bernardos, Niño Becerra, Gay de Liébana i els tertulians en general han emprat alguna vegada o altre aquest terme per referir-se a la persona/entitat envers la qual hom té un deute. Amb el tema de Grècia el vaig sentir forces vegades seguides. En català aquells qui tenen el dret a cobrar un deute són els creditors. 

Aniré actualitzant els termes així que en senti de nous. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada