Ahir es va
celebrar la multitudinària Cadena Humana per la Independència, altrament dita Via
Catalana. Va ser un acte molt nombrós i les xifres són difícils de precisar. En
tot cas hi ha una opinió força majoritària que parla de més d’un milió de persones.
Paral·lelament, va produir-se la manifestació de l’esquerra independentista on,
com cada any, es cremen les banderes de França, Espanya i la Unió Europea. A
més d’aquests dos actes, la delegació de la Generalitat a Madrid va commemorar la Diada de Catalunya
al Centre Blanquerna. Just en el moment que es procedia a iniciar la cerimònia,
un grup d’uns 15 individus van entrar al crit de “No nos engañan, Catalunya es
España”. Aquests individus van acostar-se fins una tarima que hi havia
col·locada per celebrar l’acte, van agredir el diputat d’Unió, Josep Sánchez
Llibre, van destrossar mobiliari de la sala i, finalment, van llançar gasos
lacrimògens. Van actuar amb total impunitat.
Avui totes les
televisions en parlaven. Però certes televisions comparaven la crema de
banderes amb l’acte feixista, i ho posaven al mateix nivell. El presentador de
13TV parlava dels dos feixismes, mentre ensenyava primer les imatges de les
agressions a Madrid i posteriorment la crema de banderes a Catalunya. Cansat de
que es comparin aquests dos fets com a igual gravetat, he volgut parlar una
mica sobre la crema de banderes.
Cremar una
bandera, des del meu punt de vista, és un acte de manifestació per mostrar
rebuig al significat que té aquesta. La llei no hauria de castigar aquells que
cremin banderes, siguin quines siguin, de la mateixa manera que la llei tampoc
hauria de condemnar la crema de fotos del Rei. Ambdues coses les trobo un atemptat a la
llibertat d’expressió.
Per què només el
rei? El reis és algú que mereix més respecte que jo o qualsevol altre persona?
Qui és el rei, a part d’un vividor, un ‘putero’ i un caçador d’animals
protegits? La llei protegeix de ser cremada la
foto d'un senyor, però les fotos de la resta de ciutadans poden ser cremades.
Aquesta és la igualtat davant la llei que tan es predica, a part de la figura
inviolable del rei i la impossibilitat de que sigui jutjat si comet qualsevol
delicte.
Als Estats Units
es va produir un gran rebombori, quan
una sentència del Tribunal Suprem no considerava anticonstitucional la crema de banderes. La sentència afirmava que el govern no pot prohibir l’expressió d’opinions
perquè no estigui d’acord amb elles. Aquesta filosofia és semblant a la frase
mal atribuïda a Voltaire “No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins
a la mort el teu dret a dir-ho”. I és el que trobo que hauria de ser a tot
arreu.
L’ordenament constitucional no hauria de defensar una tela o un cartró
només perquè està pintat amb uns colors determinats. És absurd que la llei defensi un tros de tela i no un
altre pel seu contingut. La tela i el cartró no
tenen drets. Si es jutja algú per haver-los cremat se les està tractant com si
en tinguessin. Cremar una
bandera que has comprat tu no és el mateix que destruir la propietat privada o
pública i agredir a algú. Si poseu al mateix nivell l’ofensa que l’agressió, ja
podeu trucar al vostre advocat. Una ofensa és subjectiva i interpretable fins a
l’infinit.
Cremar una
bandera o una fotografia pot ser de mal gust, però hauria d’estar protegit per
la llibertat d’expressió